Un conflicte és un xoc entre dues o més persones que tenen diferents necessitats i idees. Així doncs, una situació de conflicte és una oportunitat per arribar a un acord o bé a la solució del problema. A partir d’aquí comença tot el treball de la resolució del conflicte en qüestió per part del mediador:
El cas és el d’un nen de sisè que ha arribat nou a l’escola aquest curs. És un nen que, físicament, és grassonet i és molt mentider (confirmat per la mestra). Arrossega una ràbia interior personal, està enfadat amb el món i ho fa pagar amb els qui té al voltant, que són els companys de la classe. Ha passat per diversos centres i en tots ha tingut problemes d’adaptació. Les mares i els nens de la classe de sisè això ho saben i, per aquest motiu, influeix negativament en les relacions socials. Cada dia estan burxant-se mútuament, els uns diuen que és ell qui comença i ell diu que són els altres qui el molesten. Les agressions, normalment, són verbals, però, a vegades poden arribar a ser físiques i violentes. La mestra ja ho ha anat parlant a l’hora de tutoria i en petites estones de la classe (sobretot després del pati, que és el moment on es produeixen les situacions conflictives), també els recorda les normes de convivència que tenen penjades a la classe i que van acordar entre tots. Aquesta situació, influeix també en la dinàmica de grup i fa que la convivència sigui insuportable.
A l’aula hi ha un dossier d’Acció Tutorial que és el protocol que han de seguir els mestres en aquesta escola. Allà hi ha un apartat, entre altres, de resolució de conflictes amb activitats per dur a terme.
Quan hi ha una baralla entre dues parts, no en pots treure l’aigua clara , ja que totes dues parts s’acusen mútuament i entren en el joc de si m’ha dit, m’ha fet, aquell m’ha dit que l’altra em va dir, etc. Així doncs, per treballar tot això, faria diverses activitats.
Activitat-reflexió (individual)
Els proposaria seria respondre les següents preguntes:
-Què vull jo?
-Què vol ell?
-Per què actuo (jo) d’aquesta manera?
-Per què actua (ell) d’aquesta manera?
-M’agradaria si m’ho fessin a mi?
-Què puc fer (jo) per a solucionar-ho?
Activitat-joc:
Primer de tot, quatre persones haurien de sortir de la classe. Seguidament passaríem a llegir una petita història. El joc comença quan entra el primer, que està a fora, i sense dir de què es tracta, li llegim el text. Farem el mateix amb cadascú dels que estan a fora però ara no el llegirem nosaltres, sinó que serà el primer que ha entrat el qui li explicarà en el segon, el segon en el tercer fins a arribar a l‘últim sense tenir el text original al davant. La informació anirà passant d’un a un amb l’inconvenient que, o bé s’inventen coses o bé s’obliden d’altres. Mentrestant, la resta de companys, que si que saben de què va la historieta, poden prendre apunts de tot allò que van escoltant.
Per finalitzar l’activitat, tornarem a llegir la historieta original davant dels quatre.
La conclusió d’aquest joc és veure que quan s’explica una cosa i passa de boca en boca, aquesta informació es va transformant i ens adonem que al final no té res a veure amb l’original.
Reflexió:
A vegades ens expliquen coses d’altres persones però aquesta informació podria no ser la real. I aquí ho podríem lligar amb el cas d’aquest nen.
-Quina part de la història s’han inventat?
-És la mateixa història la primera que l’última?
-Què ha passat amb la comunicació?
Activitat: La bústia
A la classe hi ha una bústia on els nens hi poden dipositar notes per expressar sentiments, conflictes o bé felicitacions que fan a un altre nen o nena de la classe. Al final de la setmana la persona que ha escrit la nota pot decidir que es llegeixi o no, segons si la necessitat de compartir-ho amb el grup existeix encara o no. Si es llegeix, es parla del tema.
Video: Convivència
Veure el video
Reflexió i posada en comú.
Reflexió i posada en comú.
Quan es produeix una enganxada entre dues parts, és primordial mantenir la calma en tot moment, deixar refredar la situació. Unes de les estratègies per fer-ho, entre altres, són: utilitzar tècniques de comptar, respirar, agafar aire i deixar-lo anar a poc a poc.
Escoltar activament. És a dir, posar-se en el lloc de l’altre (empatia).
De res ens servirà evitar el conflicte, fer veure que no passa res, o bé no donar-li importància. Tampoc és recomanable la imposició, solucionar el problema mitjançant la força. Ni tampoc hem de ser permissius. El que sí que hem de dur a terme és el compromís. Els pactes i els contractes amb les condicions consensuades entre les dues parts implicades, són una bona solució per finalitzar el conflicte.
Hola Elisabet! ja tens l'avaluació del teu blog al meu!! fins dimarts que ve!
ResponEliminaHas desenvolupat la tasca d'una manera molt correcta, aportant activitats concretes per a resoldre el cas descrit. El treball d'emocions està implícit, per tant, trobo que està molt ben enfocada.
ResponEliminaMolt bé!!