Treball cooperatiu: "llegim en parella"

TUTORIA ENTRE IGUALS (VÍDEO)

És un mètode d’aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles d’alumnes amb relació asimètrica i un objectiu comú, conegut i compartit que s’assoleix a través d’un marc de relació exteriorment planificat. Té una relació asimètrica perquè un alumne és tutor (en sap més) i l’altre és el tutorat. Els dos saben què estan fent i què faran (els dos volen millorar la lectura). El mestre és qui ha decidit les parelles, que es pot fer en funció de diferents elements: per edats, per nivell, etc. També poden ser fixos o recíprocs, però per ser recíprocs han de tenir nivells molt similars. Algú ha decidit, fora de la parella (mestre) el guió d’interacció, molt estructurat però es va cedint a les parelles perquè puguin anar decidint.

Aquest mètode és molt conegut als Estats Units i s’anomena “peer tutoring”. Els mestres han utilitzat des de sempre les diferències (per exemple, a les escoles rurals). La novetat és que en una teoria entre iguals hi aprenen tots dos, no només el petit.

És positiu que hi hagi més implicació familiar (que els pares segueixin el procés i ho facin a casa).

Avantatges:


−Millora acadèmica
.

−Millora d’habilitats psicosocials i d’ajuda.

−Implicació, responsabilitat, autoestima (en tutors).

−Satisfacció amb l’ajut (en tutorats).

L’APRENENTATGE COOPERATIU ENTRE IGUALS:

−És un instrument d’atenció a la diversitat. Això mobilitza la capacitat mediadora de l’alumnat i treu profit de les diferències de competència.

−És una activitat amb diferents nivells d’aprenentatge. Simultaneïtat de reforç (tutorat) i ampliació (tutor). La diversitat ja no és un problema, sinó un recurs a l’aula, una oportunitat.

−Implica un canvi de concepcions dels docents. Tots els alumnes poden aprendre.

−Es produeix més Temps d’Aprenentatge Acadèmic. Els professionals diuen que el temps a classe es divideix en:


    -Temps de gestió: explicació del mestre (col·locar alumnes, en parelles, etc).

    -Temps d’error: temps que està un alumne fent allò que el mestre no ha demanat (temps que tardes a no superar l'objectiu).

    -Temps efectiu o real de treball: quan un alumne fa directament l’activitat (necessita millor qualitat de l' ajut docent).

−Hi ha Major efectivitat de l’ajut docent (individual).

−Millora l’ aprenentatge (consciència de processos, etc.).

−Trasllat del control de normes als alumnes (exemple dels alumnes 
“gamberros” en un institut). Els alumnes tutors es converteixen en els 
transmissors de les normes cap als tutorats.

−Permet al mestre conèixer com pensa l’alumnat.

−El treball en grups o equips fa que el concepte de ràtio sigui més relatiu 
perquè hi ha més d’un tutor.


ERRORS QUE FEM ELS MESTRES EN L’APRENENTATGE COOPERATIU:

−Fer equips massa grans (més de 5 o 6).

−Instruccions poc explícites (poc clares).

−Equips massa homogenis.

−No donar prou temps a la interacció.

−Poca proximitat física dels membres de l’equip (ús d’un espai físic 
inadequat).

−Activitat mal estructurada( poca interdependència i participació individual).

−Precipitar-se a canviar equips abans de resoldre problemes. Podem fer els 
canvis de parella, però els hem de fer quan els altres recursos ja se’ns hagin esgotat. Abans hi ha d’haver un espai perquè resolguin els problemes. Separar-los és escapar del problema.

−No ensenyar ni ser coherent amb les habilitats socials.

−No donar temps i pautes per l’autoavaluació de l’equip.

−Fixar-se en el que no funciona (enlloc de reforçar el que és positiu).

−Usar els grups amb poca freqüència. Han de tenir oportunitats.

−Avaluar treballs cooperatius complexos massa aviat.

RELLEVÀNCIA EDUCATIVA DE L’ENSENYAMENT COOPERATIU


−L’ensenyament cooperatiu és una estratègia instruccional d’atenció a la diversitat. Usa les diferències per donar més oportunitats d’aprenentatge, 
se’n treu profit pedagògic.


−Requereix habilitats i actituds bàsiques democràtiques, com l’empatia o l’escolta activa, que són necessàries i només s’aprenen fent-les.

−És una competència fonamental per a la societat del coneixement. Són Competències Bàsiques per al segle XXI: l’autonomia, el treball en equips heterogenis, el domini de les eines i de conceptes (mates, llengua), i totes 
elles són aprenentatges funcionals (s’aprenen posant-se en pràctica.

−És un motor d’aprenentatge perquè les interaccions entre iguals donen lloc a conflictes cognitius. Sense interacció amb un mediador no hi ha aprenentatge. No només el professor/a pot fer aquest paper de mediador entre l’alumne i el coneixement. Entre alumnes es poden donar ajudes fins i tot més ajustades. A més, ensenyant s’aprèn molt i d’aquesta manera 
donem l’oportunitat als alumnes per aprofitar-ho.

−No cal saber molts mètodes d’aprenentatge cooperatiu, però si que cal 
saber aplicar-los adequadament.

−És molt important la interdependència positiva, que vol dir que l’èxit o el
fracàs d’un, és l’èxit o el fracàs de tots.