dijous, 16 de febrer del 2012

Treball cooperatiu: "llegim en parella"


TUTORIA ENTRE IGUALS (VÍDEO)
És un mètode d’aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles d’alumnes amb relació asimètrica i un objectiu comú, conegut i compartit que s’assoleix a través d’un marc de relació exteriorment planificat. Té una relació asimètrica perquè un alumne és tutor (en sap més) i l’altre és el tutorat. Els dos saben què estan fent i què faran (els dos volen millorar la lectura). El mestre és qui ha decidit les parelles, que es pot fer en funció de diferents elements: per edats, per nivell, etc. També poden ser fixos o recíprocs, però per ser recíprocs han de tenir nivells molt similars. Algú ha decidit, fora de la parella (mestre) el guió d’interacció, molt estructurat però es va cedint a les parelles perquè puguin anar decidint.
Aquest mètode és molt conegut als Estats Units i s’anomena “peer tutoring”. Els mestres han utilitzat des de sempre les diferències (per exemple, a les escoles rurals). La novetat és que en una teoria entre iguals hi aprenen tots dos, no només el petit.
És positiu que hi hagi més implicació familiar (que els pares segueixin el procés i ho facin a casa).
Avantatges:

Millora acadèmica
.
Millora d’habilitats psicosocials i d’ajuda.
Implicació, responsabilitat, autoestima (en tutors).
Satisfacció amb l’ajut (en tutorats).

L’APRENENTATGE COOPERATIU ENTRE IGUALS:
És un instrument d’atenció a la diversitat. Això mobilitza la capacitat mediadora de l’alumnat i treu profit de les diferències de competència.
És una activitat amb diferents nivells d’aprenentatge. Simultaneïtat de reforç (tutorat) i ampliació (tutor). La diversitat ja no és un problema, sinó un recurs a l’aula, una oportunitat.
Implica un canvi de concepcions dels docents. Tots els alumnes poden aprendre.
Es produeix més Temps d’Aprenentatge Acadèmic. Els professionals diuen que el temps a classe es divideix en:

    -Temps de gestió: explicació del mestre (col·locar alumnes, en parelles, etc).
    -Temps d’error: temps que està un alumne fent allò que el mestre no ha demanat (temps que tardes a no superar l'objectiu).
    -Temps efectiu o real de treball: quan un alumne fa directament l’activitat (necessita millor qualitat de l' ajut docent).
Hi ha Major efectivitat de l’ajut docent (individual).
Millora l’ aprenentatge (consciència de processos, etc.).
Trasllat del control de normes als alumnes (exemple dels alumnes “gamberros” en un institut). Els alumnes tutors es converteixen en els transmissors de les normes cap als tutorats.
Permet al mestre conèixer com pensa l’alumnat.
El treball en grups o equips fa que el concepte de ràtio sigui més relatiu perquè hi ha més d’un tutor.


ERRORS QUE FEM ELS MESTRES EN L’APRENENTATGE COOPERATIU:
Fer equips massa grans (més de 5 o 6).
Instruccions poc explícites (poc clares).
Equips massa homogenis.
No donar prou temps a la interacció.
Poca proximitat física dels membres de l’equip (ús d’un espai físic inadequat).
Activitat mal estructurada( poca interdependència i participació individual).
Precipitar-se a canviar equips abans de resoldre problemes. Podem fer els canvis de parella, però els hem de fer quan els altres recursos ja se’ns hagin esgotat. Abans hi ha d’haver un espai perquè resolguin els problemes. Separar-los és escapar del problema.
No ensenyar ni ser coherent amb les habilitats socials.
No donar temps i pautes per l’autoavaluació de l’equip.
Fixar-se en el que no funciona (enlloc de reforçar el que és positiu).
Usar els grups amb poca freqüència. Han de tenir oportunitats.
Avaluar treballs cooperatius complexos massa aviat.

RELLEVÀNCIA EDUCATIVA DE L’ENSENYAMENT COOPERATIU

L’ensenyament cooperatiu és una estratègia instruccional d’atenció a la diversitat. Usa les diferències per donar més oportunitats d’aprenentatge, se’n treu profit pedagògic.

Requereix habilitats i actituds bàsiques democràtiques, com l’empatia o l’escolta activa, que són necessàries i només s’aprenen fent-les.
És una competència fonamental per a la societat del coneixement. Són Competències Bàsiques per al segle XXI: l’autonomia, el treball en equips heterogenis, el domini de les eines i de conceptes (mates, llengua), i totes elles són aprenentatges funcionals (s’aprenen posant-se en pràctica.
És un motor d’aprenentatge perquè les interaccions entre iguals donen lloc a conflictes cognitius. Sense interacció amb un mediador no hi ha aprenentatge. No només el professor/a pot fer aquest paper de mediador entre l’alumne i el coneixement. Entre alumnes es poden donar ajudes fins i tot més ajustades. A més, ensenyant s’aprèn molt i d’aquesta manera donem l’oportunitat als alumnes per aprofitar-ho.
No cal saber molts mètodes d’aprenentatge cooperatiu, però si que cal saber aplicar-los adequadament.
És molt important la interdependència positiva, que vol dir que l’èxit o elfracàs d’un, és l’èxit o el fracàs de tots.

dijous, 9 de febrer del 2012

"El cazo de Lorenzo"

Primer de tot, he de dir que aquest vídeo el trobo molt interessant. M’ha agradat molt. El missatge és molt clar. La música és molt bonica i les imatges són molt entenedores. Però, personalment, jo no l’utilitzaria per passar-ho als alumnes.
Després de mirar-lo i remirar-lo, cada vegada ho tenia més clar. La primera cosa que em va fer decidir de no utilitzar-lo amb els alumnes, va ser el tema del vocabulari. Així que llegia el text, pensava que aquell vocabulari era força elevat per segons quines edats de primària, i més, si hi ha alumnes estrangers. Per exemple: “inquietante”, “afortunadamente”, “talento”, “discreto”, entre altres. A més, el text està escrit metafòricament i això, per una banda, fa que els alumnes de CI, CM i, potser, els de CS, no comprenguin el significat final de la frase, ja que generalment, en aquestes edats, no tenen desenvolupat el sentit abstracte de les paraules i, el significat d’aquestes, seria literal. I, de l’altra banda, s'ha de tenir en compte els alumnes que són estrangers, ja que si no es té un domini de la llengua no es pot captar el què realment ens vol dir el text. Per exemple: “sus puntos fuertes”, “El cazo sigue estando ahí”, “sacar la cabeza del cazo”, “liberarse”, etc.
I, finalment, no el passaria perquè està escrit en castellà.

Però, el que sí que faria amb aquest vídeo, seria passar-lo als altres mestres de l’escola, ja que, personalment, crec que aquesta historieta està enfocada pels adults no pas per a nens de primària. Penso que aquest vídeo l’haurien de mirar totes aquelles persones, professionals que estan relacionades directa o indirectament amb el món de l’educació.
Amb el què em quedo d’aquest vídeo i que sí que utilitzaria, però, és amb la idea final que diu: “Me has enseñado a ver que eres como yo”, que, per a mi, és la conclusió final, la clau d’aquesta historieta. Les persones, tenim moltes més coses en comú i que ens uneix, que no pas de diferents i que ens separa.
En tot cas, passaria un vídeo més adequat a la seva edat, com per exemple el vídeo de la cançó del super3 “Tots som supers, tots som grans” (http://www.youtube.com/watch?v=T-iw04BR394), ja que el veig molt més positiu que no pas l’altre. El missatge que ens transmet el vídeo és que, les persones, tot i ser diferents, únics i originals, formem part d’un mateix grup on tothom hi és inclòs. Crec que els alumnes, amb aquest missatge, s’hi poden identificar molt més.

Activitat 1:
1- Visualitzar el vídeo
2- Un cop vist el vídeo, fer les següents preguntes:
     -Quants nois hi surten?
     -Quantes noies?
     -Són tots de la mateixa edat?
     -Hi surten nens amb alguna discapacitat? Quina?
     -Què diu la lletra de la tornada? Quina frase es va repetint?
     -Totes les persones que surten en el vídeo són d’una mateixa raça?
     -etc.

Activitat 2:
Presentar fotos de personatges famosos coneguts pels alumnes amb una qualitat i un defecte de cadascú. Per exemple, d’en Lionel Messi, la qualitat seria que és molt bon company, generós, i el defecte, que és molt tímid i li costa parlar en públic. I, d’en Cristiano Ronaldo, la qualitat seria que té molta confiança, seguretat en ell mateix i, el defecte, que no sap perdre.
A continuació, dir entre tots quines solucions els donaríem per millorar aquests defectes.
Després, entre nosaltres, fer el mateix. Cadascú dirà una qualitat i un defecte. La mestra, però, haurà de ser previsora i tenir preparats qualitats i defectes dels alumnes per tal de que l’activitat no quedi aturada.
I per acabar, entre tots, proposar solucions, propostes per millorar els nostres defectes.