TASCA 3. Tancament del curs

"Dígues-m'ho i ho oblidaré, ensenya-m'ho i ho recordaré, involucra'm'hi i ho aprendré"

TASCA 2. Valoració del curs

Sempre que parlem de valoració, això vol dir que el final d’alguna cosa ja està aquí. Així doncs, aquest curs, per a mi, ha estat una visió global de tot allò que ha de saber i tenir en compte un mestre-tutor, tant a nivell pràctic com burocràtic, i dels recursos que pot utilitzar per fer-la el millor possible. Potser, per una banda, la part més pesada del curs és la que fa referència a la part més burocràtica de la feina d’un mestre, és a dir, documents que ha de gestionar, sigles que ha de conèixer, organitzacions i serveis diversos, etc., però de l’altra, reconec que s’ha de conèixer per ser competent a tots nivells.

Vam fer molta èmfasi en la pràctica reflexiva, que trobo que és molt important i necessària per ser competents en la nostra tasca. Crec que és molt important anar reflexionant sobre allò que posem en pràctica, i així millorar i aprendre dels possibles errors o experiències. D’aquesta manera també podem ensenyar als alumnes a treballar segons aquesta metodologia i així obtenir millors resultats.

El treball cooperatiu o aprenentatge cooperatiu, personalment, el veig molt important, interessant i educatiu, penso que no si dedica prou temps ni esforços.

Els tallers també han estat prou interessants, l’única pega, és que no han pogut ser gaire extensius degut al temps tant limitat de què depenien. Tant el de diversitat, amb moltes idees i recursos per treballar aquest tema, com el de tutoria que vam fer-nos preguntes com: Què és un tutor? Què fa un tutor? Drets i obligacions d’un tutor, entre altres. I l’article d’en M. Segura, molt recomanable.

Pel què fa al taller de l’educació emocional, m’ho vaig passar molt bé ja que van ser classes molt pràctiques, amb moltes propostes-activitats amenes, divertides i, alhora, interessants per poder-les dur a terme. Crec que es bàsic treballar les emocions per poder tenir un bon equilibri emocional i així tenir un bon equilibri en la vida professional.

Mentre que en el de resolució de conflictes ha estat molt enriquidor ja que entre tots proposàvem diferents solucions o estratègies per a resoldre els conflictes de la millor manera possible.

El que per a mi ha estat força enriquidor, és el fet de fer un blog. Fins ara no havia tingut l'oportunitat de fer-ho i,  al principi em feia una mica de mandra pel mateix desconeixament, però ara puc dir que l'experiència ha estat molt positiva!

En relació al clima de treball, ha estat cada vegada millor. A l’inici de curs, entre que érem molts i que no ens coneixíem, feia que el clima de la classe fos dispers i fred, però a mida que ens hem anat coneixent, compartint les nostres angoixes, preocupacions,... i que el nombre de persones es va anar reduint, ha estat la clau per arribar al final del curs amb molt bon clima de treball. Jo m’he sentit molt a gust en aquest grup, tot i que som tots molt diferents els uns amb els altres i que venim de llocs diferents, hem pogut treballar sense problemes i units per un mateix objectiu: APRENDRE.

Avaluació del curs

Pauta de coavaluació:

https://docs.google.com/file/d/0B9uuIGXO1CgbcVpabE5tNENRVDZ4TzJwUGN2LUFGUQ/edit

Les emocions en la gestió de conflictes

Un conflicte és un xoc entre dues o més persones que tenen diferents necessitats i idees. Així doncs, una situació de conflicte és una oportunitat per arribar a un acord o bé a la solució del problema. A partir d’aquí comença tot el treball de la resolució del conflicte en qüestió per part del mediador:

El cas és el d’un nen de sisè que ha arribat nou a l’escola aquest curs. És un nen que, físicament, és grassonet i és molt mentider (confirmat per la mestra). Arrossega una ràbia interior personal, està enfadat amb el món i ho fa pagar amb els qui té al voltant, que són els companys de la classe. Ha passat per diversos centres i en tots ha tingut problemes d’adaptació. Les mares i els nens de la classe de sisè això ho saben i, per aquest motiu, influeix negativament en les relacions socials. Cada dia estan burxant-se mútuament, els uns diuen que és ell qui comença i ell diu que són els altres qui el molesten. Les agressions, normalment, són verbals, però, a vegades poden arribar a ser físiques i violentes. La mestra ja ho ha anat parlant a l’hora de tutoria i en petites estones de la classe (sobretot després del pati, que és el moment on es produeixen les situacions conflictives), també els recorda les normes de convivència que tenen penjades a la classe i que van acordar entre tots. Aquesta situació, influeix també en la dinàmica de grup i fa que la convivència sigui insuportable.

A l’aula hi ha un dossier d’Acció Tutorial que és el protocol que han de seguir els mestres en aquesta escola. Allà hi ha un apartat, entre altres, de resolució de conflictes amb activitats per dur a terme.

Quan hi ha una baralla entre dues parts, no en pots treure l’aigua clara , ja que totes dues parts s’acusen mútuament i entren en el joc de si m’ha dit,  m’ha fet, aquell m’ha dit que l’altra em va dir, etc. Així doncs, per treballar tot això, faria diverses activitats.

Activitat-reflexió (individual)

Els proposaria seria respondre les següents preguntes:

-Què vull jo?

-Què vol ell?

-Per què actuo (jo) d’aquesta manera?

-Per què actua (ell) d’aquesta manera?

-M’agradaria si m’ho fessin a mi?

-Què puc fer (jo) per a solucionar-ho?

Activitat-joc:

Primer de tot, quatre persones haurien de sortir de la classe. Seguidament passaríem a llegir una petita història. El joc comença quan entra el primer, que està a fora, i sense dir de què es tracta, li llegim el text. Farem el mateix amb cadascú dels que estan a fora però ara no el llegirem nosaltres, sinó que serà el primer que ha entrat el qui li explicarà en el segon, el segon en el tercer fins a arribar a l‘últim sense tenir el text original al davant. La informació anirà passant d’un a un amb l’inconvenient que, o bé s’inventen coses o bé s’obliden d’altres. Mentrestant, la resta de companys, que si que saben de què va la historieta, poden prendre apunts de tot allò que van escoltant.

Per finalitzar l’activitat, tornarem a llegir la historieta original davant dels quatre.

La conclusió d’aquest joc és veure que quan s’explica una cosa i passa de boca en boca, aquesta informació es va transformant i ens adonem que al final no té res a veure amb l’original.

Reflexió:

A vegades ens expliquen coses d’altres persones però aquesta informació podria no ser la real. I aquí ho podríem lligar amb el cas d’aquest nen.

-Quina part de la història s’han inventat?

-És la mateixa història la primera que l’última?

-Què ha passat amb la comunicació?

Activitat: La bústia

A la classe hi ha una bústia on els nens hi poden dipositar notes per expressar sentiments, conflictes o bé felicitacions que fan a un altre nen o nena de la classe. Al final de la setmana la persona que ha escrit la nota pot decidir que es llegeixi o no, segons si la necessitat de compartir-ho amb el grup existeix encara o no. Si es llegeix, es parla del tema.

Video: Convivència

http://www.youtube.com/watch?v=u5651tdwyXo&feature=related

Veure el video
Reflexió i posada en comú.

Quan es produeix una enganxada entre dues parts, és primordial mantenir la calma en tot moment, deixar refredar la situació. Unes de les estratègies per fer-ho, entre altres, són: utilitzar tècniques de comptar, respirar, agafar aire i deixar-lo anar a poc a poc.

Escoltar activament. És a dir, posar-se en el lloc de l’altre (empatia).

De res ens servirà evitar el conflicte, fer veure que no passa res, o bé no donar-li importància. Tampoc és recomanable la imposició, solucionar el problema mitjançant la força. Ni tampoc hem de ser permissius. El que sí que hem de dur a terme és el compromís. Els pactes i els contractes amb les condicions consensuades entre les dues parts implicades, són una bona solució per finalitzar el conflicte.

Treball cooperatiu: "llegim en parella"

TUTORIA ENTRE IGUALS (VÍDEO)

És un mètode d’aprenentatge cooperatiu basat en la creació de parelles d’alumnes amb relació asimètrica i un objectiu comú, conegut i compartit que s’assoleix a través d’un marc de relació exteriorment planificat. Té una relació asimètrica perquè un alumne és tutor (en sap més) i l’altre és el tutorat. Els dos saben què estan fent i què faran (els dos volen millorar la lectura). El mestre és qui ha decidit les parelles, que es pot fer en funció de diferents elements: per edats, per nivell, etc. També poden ser fixos o recíprocs, però per ser recíprocs han de tenir nivells molt similars. Algú ha decidit, fora de la parella (mestre) el guió d’interacció, molt estructurat però es va cedint a les parelles perquè puguin anar decidint.

Aquest mètode és molt conegut als Estats Units i s’anomena “peer tutoring”. Els mestres han utilitzat des de sempre les diferències (per exemple, a les escoles rurals). La novetat és que en una teoria entre iguals hi aprenen tots dos, no només el petit.

És positiu que hi hagi més implicació familiar (que els pares segueixin el procés i ho facin a casa).

Avantatges:


−Millora acadèmica
.

−Millora d’habilitats psicosocials i d’ajuda.

−Implicació, responsabilitat, autoestima (en tutors).

−Satisfacció amb l’ajut (en tutorats).

L’APRENENTATGE COOPERATIU ENTRE IGUALS:

−És un instrument d’atenció a la diversitat. Això mobilitza la capacitat mediadora de l’alumnat i treu profit de les diferències de competència.

−És una activitat amb diferents nivells d’aprenentatge. Simultaneïtat de reforç (tutorat) i ampliació (tutor). La diversitat ja no és un problema, sinó un recurs a l’aula, una oportunitat.

−Implica un canvi de concepcions dels docents. Tots els alumnes poden aprendre.

−Es produeix més Temps d’Aprenentatge Acadèmic. Els professionals diuen que el temps a classe es divideix en:


    -Temps de gestió: explicació del mestre (col·locar alumnes, en parelles, etc).

    -Temps d’error: temps que està un alumne fent allò que el mestre no ha demanat (temps que tardes a no superar l'objectiu).

    -Temps efectiu o real de treball: quan un alumne fa directament l’activitat (necessita millor qualitat de l' ajut docent).

−Hi ha Major efectivitat de l’ajut docent (individual).

−Millora l’ aprenentatge (consciència de processos, etc.).

−Trasllat del control de normes als alumnes (exemple dels alumnes 
“gamberros” en un institut). Els alumnes tutors es converteixen en els 
transmissors de les normes cap als tutorats.

−Permet al mestre conèixer com pensa l’alumnat.

−El treball en grups o equips fa que el concepte de ràtio sigui més relatiu 
perquè hi ha més d’un tutor.


ERRORS QUE FEM ELS MESTRES EN L’APRENENTATGE COOPERATIU:

−Fer equips massa grans (més de 5 o 6).

−Instruccions poc explícites (poc clares).

−Equips massa homogenis.

−No donar prou temps a la interacció.

−Poca proximitat física dels membres de l’equip (ús d’un espai físic 
inadequat).

−Activitat mal estructurada( poca interdependència i participació individual).

−Precipitar-se a canviar equips abans de resoldre problemes. Podem fer els 
canvis de parella, però els hem de fer quan els altres recursos ja se’ns hagin esgotat. Abans hi ha d’haver un espai perquè resolguin els problemes. Separar-los és escapar del problema.

−No ensenyar ni ser coherent amb les habilitats socials.

−No donar temps i pautes per l’autoavaluació de l’equip.

−Fixar-se en el que no funciona (enlloc de reforçar el que és positiu).

−Usar els grups amb poca freqüència. Han de tenir oportunitats.

−Avaluar treballs cooperatius complexos massa aviat.

RELLEVÀNCIA EDUCATIVA DE L’ENSENYAMENT COOPERATIU


−L’ensenyament cooperatiu és una estratègia instruccional d’atenció a la diversitat. Usa les diferències per donar més oportunitats d’aprenentatge, 
se’n treu profit pedagògic.


−Requereix habilitats i actituds bàsiques democràtiques, com l’empatia o l’escolta activa, que són necessàries i només s’aprenen fent-les.

−És una competència fonamental per a la societat del coneixement. Són Competències Bàsiques per al segle XXI: l’autonomia, el treball en equips heterogenis, el domini de les eines i de conceptes (mates, llengua), i totes 
elles són aprenentatges funcionals (s’aprenen posant-se en pràctica.

−És un motor d’aprenentatge perquè les interaccions entre iguals donen lloc a conflictes cognitius. Sense interacció amb un mediador no hi ha aprenentatge. No només el professor/a pot fer aquest paper de mediador entre l’alumne i el coneixement. Entre alumnes es poden donar ajudes fins i tot més ajustades. A més, ensenyant s’aprèn molt i d’aquesta manera 
donem l’oportunitat als alumnes per aprofitar-ho.

−No cal saber molts mètodes d’aprenentatge cooperatiu, però si que cal 
saber aplicar-los adequadament.

−És molt important la interdependència positiva, que vol dir que l’èxit o el
fracàs d’un, és l’èxit o el fracàs de tots.

"El cazo de Lorenzo"

Primer de tot, he de dir que aquest vídeo el trobo molt interessant. M’ha agradat molt. El missatge és molt clar. La música és molt bonica i les imatges són molt entenedores. Però, personalment, jo no l’utilitzaria per passar-ho als alumnes.

Després de mirar-lo i remirar-lo, cada vegada ho tenia més clar. La primera cosa que em va fer decidir de no utilitzar-lo amb els alumnes, va ser el tema del vocabulari. Així que llegia el text, pensava que aquell vocabulari era força elevat per segons quines edats de primària, i més, si hi ha alumnes estrangers. Per exemple: “inquietante”, “afortunadamente”, “talento”, “discreto”, entre altres. A més, el text està escrit metafòricament i això, per una banda, fa que els alumnes de CI, CM i, potser, els de CS, no comprenguin el significat final de la frase, ja que generalment, en aquestes edats, no tenen desenvolupat el sentit abstracte de les paraules i, el significat d’aquestes, seria literal. I, de l’altra banda, s'ha de tenir en compte els alumnes que són estrangers, ja que si no es té un domini de la llengua no es pot captar el què realment ens vol dir el text. Per exemple: “sus puntos fuertes”, “El cazo sigue estando ahí”, “sacar la cabeza del cazo”, “liberarse”, etc.

I, finalment, no el passaria perquè està escrit en castellà.

Però, el que sí que faria amb aquest vídeo, seria passar-lo als altres mestres de l’escola, ja que, personalment, crec que aquesta historieta està enfocada pels adults no pas per a nens de primària. Penso que aquest vídeo l’haurien de mirar totes aquelles persones, professionals que estan relacionades directa o indirectament amb el món de l’educació.

Amb el què em quedo d’aquest vídeo i que sí que utilitzaria, però, és amb la idea final que diu: “Me has enseñado a ver que eres como yo”, que, per a mi, és la conclusió final, la clau d’aquesta historieta. Les persones, tenim moltes més coses en comú i que ens uneix, que no pas de diferents i que ens separa.

En tot cas, passaria un vídeo més adequat a la seva edat, com per exemple el vídeo de la cançó del super3 “Tots som supers, tots som grans” (http://www.youtube.com/watch?v=T-iw04BR394), ja que el veig molt més positiu que no pas l’altre. El missatge que ens transmet el vídeo és que, les persones, tot i ser diferents, únics i originals, formem part d’un mateix grup on tothom hi és inclòs. Crec que els alumnes, amb aquest missatge, s’hi poden identificar molt més.

Activitat 1:

1- Visualitzar el vídeo

2- Un cop vist el vídeo, fer les següents preguntes:

     -Quants nois hi surten?

     -Quantes noies?

     -Són tots de la mateixa edat?

     -Hi surten nens amb alguna discapacitat? Quina?

     -Què diu la lletra de la tornada? Quina frase es va repetint?

     -Totes les persones que surten en el vídeo són d’una mateixa raça?

     -etc.

Activitat 2:

Presentar fotos de personatges famosos coneguts pels alumnes amb una qualitat i un defecte de cadascú. Per exemple, d’en Lionel Messi, la qualitat seria que és molt bon company, generós, i el defecte, que és molt tímid i li costa parlar en públic. I, d’en Cristiano Ronaldo, la qualitat seria que té molta confiança, seguretat en ell mateix i, el defecte, que no sap perdre.

A continuació, dir entre tots quines solucions els donaríem per millorar aquests defectes.

Després, entre nosaltres, fer el mateix. Cadascú dirà una qualitat i un defecte. La mestra, però, haurà de ser previsora i tenir preparats qualitats i defectes dels alumnes per tal de que l’activitat no quedi aturada.

I per acabar, entre tots, proposar solucions, propostes per millorar els nostres defectes.

Taller: Tutoria

La conclusió que en trec després d’haver llegit l’article del pedagog Manuel Segura és que, primer de tot, un ha de ser persona. És ha dir, pensar, tenir control de les emocions i dels valors morals.Tres eixos que sempre han d’anar junts, de difícil aplicació però no impossible.

Com tot en aquesta vida, és qüestió d’anar-ho aprenent pas a pas i, com molt bé diu ell, s’ha de fer a nivell pràctic. Nosaltres, com a mestres que estem moltes hores amb els alumnes, hem d’aprofitar totes les ocasions que se’ns presenten dia rere dia per aplicar tot aquest sentit comú que ens explica aquest pedagog.

Penso que un nen quan té un conflicte, el primer que ha de fer és poder-ne parlar amb tranquil·litat, verbalitzar l’estat emocional i buscar alternatives i solucions.

No fa gaire vaig tenir una experiència amb un nen i una nena en la qual el nen sempre està molestant, agredint i envaint l’espai de l’altra. La culminació va ser quan, aquest, li va trencar un llibre expressament. Doncs bé, després de que la nena pogués expressar-se de com havia anat tot, de com se sentia emocionalment (amb plor inclòs), va ser poder-li fer veure la part positiva de tot plegat. És veritat que aquest conflicte li va fer passar una mala estona però, també és veritat que va ser molt positiu veure que, d’aquesta experiència, en podia treure un aprenentatge de com gestionar un conflicte per a futures ocasions. Va ser molt positiu també fer-li veure, a la nena, el perquè del neguit d’aquest nen de molestar a tothom i no només a ella. Veure’l no com a botxí sinó com a víctima. Poder-lo entendre i perdonar-lo. El mateix procediment vaig aplicar amb el nen. I així, amb les dues parts presents, arribar a un acord en el qual, tots dos, en surtin beneficiats i satisfets.

Llegint l’article en el qual ens explica el mètode Kohlberg, que diu que la moral no es pot imposar sinó s’hi arriba mitjançant els dilemes, ràpidament em va venir aquest fet a la ment. Així com també, en la part final de l’entrevista, quan li pregunta com s’ensenya a dialogar, em vaig veure molt identificada, ja que, sense saber-ho, vaig aplicar els quatre passos per resoldre conflictes: diagnosticar el problema, buscar alternatives, pensar en les conseqüències i posar-se al lloc de l’altra.

Estic molt d’acord amb la seva frase final de l’entrevista, en la qual diu que educar s’ha de fer amb molt d’afecte, paciència, normes clares. I a mesura que un creix, això s’ha d’anar augmentant, sense oblidar-se del diàleg, que cada vegada ha d’anar a més.

Personalment, crec que quan els nens són petits no s’hi dedica el temps necessari, ja que no es dóna la suficient importància perquè, precisament, com que són petits no són prou importants, però, tot el temps que es deixa de banda per no dedicar-lo quan són petits, serà el que es necessitarà, multiplicat per deu mil, quan aquests són grans amb les pertinents conseqüències que això comporta, ja que els problemes deixen de ser petits per ser molt grans i, si no s’ha fet un treball previ i diari de com gestionar conflictes, de dialogar, de respecte, d’aplicació de normes, de control de les emocions, etc., no es pot pretendre que s’aprengui de cop i volta quan el nen deixa de ser nen i passa a ser un adolescent.