TASCA 3. Tancament del curs

"Dígues-m'ho i ho oblidaré, ensenya-m'ho i ho recordaré, involucra'm'hi i ho aprendré"

TASCA 2. Valoració del curs

Sempre que parlem de valoració, això vol dir que el final d’alguna cosa ja està aquí. Així doncs, aquest curs, per a mi, ha estat una visió global de tot allò que ha de saber i tenir en compte un mestre-tutor, tant a nivell pràctic com burocràtic, i dels recursos que pot utilitzar per fer-la el millor possible. Potser, per una banda, la part més pesada del curs és la que fa referència a la part més burocràtica de la feina d’un mestre, és a dir, documents que ha de gestionar, sigles que ha de conèixer, organitzacions i serveis diversos, etc., però de l’altra, reconec que s’ha de conèixer per ser competent a tots nivells.

Vam fer molta èmfasi en la pràctica reflexiva, que trobo que és molt important i necessària per ser competents en la nostra tasca. Crec que és molt important anar reflexionant sobre allò que posem en pràctica, i així millorar i aprendre dels possibles errors o experiències. D’aquesta manera també podem ensenyar als alumnes a treballar segons aquesta metodologia i així obtenir millors resultats.

El treball cooperatiu o aprenentatge cooperatiu, personalment, el veig molt important, interessant i educatiu, penso que no si dedica prou temps ni esforços.

Els tallers també han estat prou interessants, l’única pega, és que no han pogut ser gaire extensius degut al temps tant limitat de què depenien. Tant el de diversitat, amb moltes idees i recursos per treballar aquest tema, com el de tutoria que vam fer-nos preguntes com: Què és un tutor? Què fa un tutor? Drets i obligacions d’un tutor, entre altres. I l’article d’en M. Segura, molt recomanable.

Pel què fa al taller de l’educació emocional, m’ho vaig passar molt bé ja que van ser classes molt pràctiques, amb moltes propostes-activitats amenes, divertides i, alhora, interessants per poder-les dur a terme. Crec que es bàsic treballar les emocions per poder tenir un bon equilibri emocional i així tenir un bon equilibri en la vida professional.

Mentre que en el de resolució de conflictes ha estat molt enriquidor ja que entre tots proposàvem diferents solucions o estratègies per a resoldre els conflictes de la millor manera possible.

El que per a mi ha estat força enriquidor, és el fet de fer un blog. Fins ara no havia tingut l'oportunitat de fer-ho i,  al principi em feia una mica de mandra pel mateix desconeixament, però ara puc dir que l'experiència ha estat molt positiva!

En relació al clima de treball, ha estat cada vegada millor. A l’inici de curs, entre que érem molts i que no ens coneixíem, feia que el clima de la classe fos dispers i fred, però a mida que ens hem anat coneixent, compartint les nostres angoixes, preocupacions,... i que el nombre de persones es va anar reduint, ha estat la clau per arribar al final del curs amb molt bon clima de treball. Jo m’he sentit molt a gust en aquest grup, tot i que som tots molt diferents els uns amb els altres i que venim de llocs diferents, hem pogut treballar sense problemes i units per un mateix objectiu: APRENDRE.

Avaluació del curs

Pauta de coavaluació:

https://docs.google.com/file/d/0B9uuIGXO1CgbcVpabE5tNENRVDZ4TzJwUGN2LUFGUQ/edit

Les emocions en la gestió de conflictes

Un conflicte és un xoc entre dues o més persones que tenen diferents necessitats i idees. Així doncs, una situació de conflicte és una oportunitat per arribar a un acord o bé a la solució del problema. A partir d’aquí comença tot el treball de la resolució del conflicte en qüestió per part del mediador:

El cas és el d’un nen de sisè que ha arribat nou a l’escola aquest curs. És un nen que, físicament, és grassonet i és molt mentider (confirmat per la mestra). Arrossega una ràbia interior personal, està enfadat amb el món i ho fa pagar amb els qui té al voltant, que són els companys de la classe. Ha passat per diversos centres i en tots ha tingut problemes d’adaptació. Les mares i els nens de la classe de sisè això ho saben i, per aquest motiu, influeix negativament en les relacions socials. Cada dia estan burxant-se mútuament, els uns diuen que és ell qui comença i ell diu que són els altres qui el molesten. Les agressions, normalment, són verbals, però, a vegades poden arribar a ser físiques i violentes. La mestra ja ho ha anat parlant a l’hora de tutoria i en petites estones de la classe (sobretot després del pati, que és el moment on es produeixen les situacions conflictives), també els recorda les normes de convivència que tenen penjades a la classe i que van acordar entre tots. Aquesta situació, influeix també en la dinàmica de grup i fa que la convivència sigui insuportable.

A l’aula hi ha un dossier d’Acció Tutorial que és el protocol que han de seguir els mestres en aquesta escola. Allà hi ha un apartat, entre altres, de resolució de conflictes amb activitats per dur a terme.

Quan hi ha una baralla entre dues parts, no en pots treure l’aigua clara , ja que totes dues parts s’acusen mútuament i entren en el joc de si m’ha dit,  m’ha fet, aquell m’ha dit que l’altra em va dir, etc. Així doncs, per treballar tot això, faria diverses activitats.

Activitat-reflexió (individual)

Els proposaria seria respondre les següents preguntes:

-Què vull jo?

-Què vol ell?

-Per què actuo (jo) d’aquesta manera?

-Per què actua (ell) d’aquesta manera?

-M’agradaria si m’ho fessin a mi?

-Què puc fer (jo) per a solucionar-ho?

Activitat-joc:

Primer de tot, quatre persones haurien de sortir de la classe. Seguidament passaríem a llegir una petita història. El joc comença quan entra el primer, que està a fora, i sense dir de què es tracta, li llegim el text. Farem el mateix amb cadascú dels que estan a fora però ara no el llegirem nosaltres, sinó que serà el primer que ha entrat el qui li explicarà en el segon, el segon en el tercer fins a arribar a l‘últim sense tenir el text original al davant. La informació anirà passant d’un a un amb l’inconvenient que, o bé s’inventen coses o bé s’obliden d’altres. Mentrestant, la resta de companys, que si que saben de què va la historieta, poden prendre apunts de tot allò que van escoltant.

Per finalitzar l’activitat, tornarem a llegir la historieta original davant dels quatre.

La conclusió d’aquest joc és veure que quan s’explica una cosa i passa de boca en boca, aquesta informació es va transformant i ens adonem que al final no té res a veure amb l’original.

Reflexió:

A vegades ens expliquen coses d’altres persones però aquesta informació podria no ser la real. I aquí ho podríem lligar amb el cas d’aquest nen.

-Quina part de la història s’han inventat?

-És la mateixa història la primera que l’última?

-Què ha passat amb la comunicació?

Activitat: La bústia

A la classe hi ha una bústia on els nens hi poden dipositar notes per expressar sentiments, conflictes o bé felicitacions que fan a un altre nen o nena de la classe. Al final de la setmana la persona que ha escrit la nota pot decidir que es llegeixi o no, segons si la necessitat de compartir-ho amb el grup existeix encara o no. Si es llegeix, es parla del tema.

Video: Convivència

http://www.youtube.com/watch?v=u5651tdwyXo&feature=related

Veure el video
Reflexió i posada en comú.

Quan es produeix una enganxada entre dues parts, és primordial mantenir la calma en tot moment, deixar refredar la situació. Unes de les estratègies per fer-ho, entre altres, són: utilitzar tècniques de comptar, respirar, agafar aire i deixar-lo anar a poc a poc.

Escoltar activament. És a dir, posar-se en el lloc de l’altre (empatia).

De res ens servirà evitar el conflicte, fer veure que no passa res, o bé no donar-li importància. Tampoc és recomanable la imposició, solucionar el problema mitjançant la força. Ni tampoc hem de ser permissius. El que sí que hem de dur a terme és el compromís. Els pactes i els contractes amb les condicions consensuades entre les dues parts implicades, són una bona solució per finalitzar el conflicte.